Dissabte 21
Cap a quarts
d’onze del matí vaig sortir de Rupit i em vaig posar en camí cap a Pruit, un
petitíssim nucli urbà de cases (pràcticament només l’església i l’antiga escola
dels anys 1940), amb prou feines habitat. El camí senyalitzat fins a Pruit és
fàcil i en tres quarts d’hora vaig arribar a l’esmentada parròquia, que fins fa
uns trenta anys havia constituït municipi independent. A Pruit vaig reposar una
estona, tot admirant l’església i les comptadíssimes construccions del nucli
arrecerat sota l’ombra del temple, dedicat a Sant Andreu i esmentat en
documentació ja l’any 995.
Després de
voltar una horeta pels camins que envolten Pruit i poder admirar els camps on
hi pasturaven vaques, així com unes quantes masies habitades i dedicades a
l’explotació agrària, belles i senyorials, vaig baixar fins a la carretera que
uneix Rupit amb Cantonigròs, l’Esquirol, etc. Allí la vaig agafar, tot caminant
pel voral, en direcció a Cantonigròs, amb la intenció d’arribar a l’ermita de
Sant Llorenç Dosmunts, situada a 3’5 quilòmetres de la carretera que puja fins
a Pruit.
Vaig anar
caminant pel voral de la carretera fins arribar a les Viles. Allí em van
informar que faltava un quilòmetre per arribar al trencall que tomba cap a
l’ermita, romànica però modificada al segle XVII, situada en una petita
elevació del terreny, enmig dels camps i a la vora de la carretera, en un
indret molt agradós.
El retorn fins a
Rupit el vaig fer igualment pel voral de la carretera.
Pruit.
Sant Llorenç Dosmunts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada